La carta de Bergman: una indirecta molt directa
El primer contacte entre Ingrid Bergman i Roberto Rossellini va ser a través d’una carta que va enviar l’actriu en 1949. Aquesta no va passar desapercebuda, ja que els dos ja s’havien fet un món a la indústria cinematogràfica. Ella ja era una star de Hollywood, havent participat en produccions com Casablanca (Curtiz, 1942) i Spellbound (Hitchcock, 1945), i ell un director de renom, amb èxits com Roma, ciutat oberta (1948) i Paisà (1946).
“Estimat senyor Rossellini: He vist les seves dues pel·lícules, Roma, ciutat oberta i Paisà, que m’han agradat molt. Si necessita una actriu sueca, que parla l’anglès perfectament, que no ha oblidat l’alemany, a qui a penes s’entén en francès i que de l’italià només sap dir: “Ti amo”, estic disposada a acudir per fer una pel·lícula amb vostè. Ingrid Bergman”.
Aquesta carta, no precisament discreta, i la relació que va seguir, van causar un gran escàndol. D’una banda, ell estava casat amb l’actriu Anna Magnani, que era molt estimada pel poble italià. De l’altra, ella estava també casada, amb Petter Lindström, un metge suec que va ser el seu primer amor. Tenien una filla, Pia, però Bergman ja no era feliç i havia fins i tot demanat el divorci. Petter no se’l va acceptar, i ella va veure en Rossellini una escapatòria tant del marit com d’una indústria de Hollywood de la que estava cada cop més cansada. Ella sempre havia volgut ser famosa, no era precisament modesta, i les seves últimes pel·lícules no tenien l’èxit que ella volia.
Stromboli: l’inici d’una aventura perillosa
Després d’un temps de parlar per carta, els enamorats es van trobar a l’alberg Lona Convento per partir cap a l’illa de Stromboli, on rodarien la seva primera pel·lícula junts. Durant el viatge cap a l’illa eren aplaudits per les multituds: els italians estaven feliços de què una actriu tan coneguda fes una pel·lícula al seu país.
Tanmateix, durant l’estada a l’illa ella no ho va passar molt bé. Estava entristida per la filla que havia deixat als Estats Units. Mare i filla van passar molts anys separades. Rossellini no deixava a Bergman anar als Estats Units per por que no tornés, i el marit, Petter, no permetia que Pia viatgés a Itàlia. Trobem en el paper de Karin (una estrangera casada per obligació i vivint a un lloc opressor) moltes similituds amb Ingrid. A més, al final de la pel·lícula Karin queda embarassada, igual que Bergman en la vida real.
Robertino: un naixement escandalós
El mateix dia que Ingrid va entrar en part s’estrenava Vulcano (1950), una pel·lícula d’Anna Magnani molt similar a Stromboli (1950) feta per competir contra el seu espòs. En aquest moment l’actriu italiana es va adonar que havia perdut: els periodistes van abandonar la sala de cinema per anar a la clínica on estava naixent el nadó.
Aquest va ser el clímax de l’escàndol, i va anar seguit del casament per poders dels amants, un cop Ingrid i Peter s’havien divorciat.
Vida matrimonial i trencament de la relació entre Ingrid Bergman i Roberto Rossellini
La vida a Roma com a parella va començar agradablement, van tenir dues filles i continuar fent pel·lícules. Però els problemes s’acumulaven. Ingrid seguia sense poder veure a la seva filla major, que ja era adolescent i els seus films no van tenir molt èxit per culpa de l’escàndol. Això els va generar problemes econòmics que van causar tensió en la parella, destapant un costat violent de Rossellini. Llavors, entre ella estava a França rodant una pel·lícula amb Jean Renoir (Elena i els homes, 1956) ell va marxar a l’Índia, on va tenir una amant. Poc temps després, es van separar.
Aquesta relació escandalosa va marcar un abans i un després en la història del cine. Tot i causar molt debat, va ser una fusió entre el món de Hollywood i les avantguardes europees que molts admiren. Quant als amants, podem dir que van assolir els seus objectius, una relació d’amor apassionant i una fama eterna.
Vols llegir més articles? Descobreix-los tots a la nostra Homepage !